Adaptant el conegut tòpic sobre el govern, algú podria dir que cada país té la funció pública que es mereix. A un vell país ineficient, una cosa així com Espanya entre dos guerres, li tocaria una funció pública gandula i corruptible. A un país escandinau... --no, no és això; hi ha un detall que falla en aquest plantejament. Conec gent d'uns quants països, aquí a Europa, a l'Àsia, a Oceania, a Amèrica, i us puc dir que a tot arreu els funcionaris tenen mala premsa, fonamentada en casos reals, escandalosos, incontestables, que tanmateix es donen a qualsevol gran organització. Moltes ineficiències criticades a l'administració apareixen, igual, o pitjor, en el sector privat, a les empreses de grans dimensions, com demostra la crisi actual.
Ni tan sols un moviment que aspira a donar una visió renovada de la política i el govern, el moviment 15-M, aconsegueix desempallegar-se dels tòpics habituals. Les seves propostes denuncien amb bona intenció algunes situacions preocupants relacionades amb la gestió del govern, però concreten més aviat poc com es podrien eradicar, i negligeixen el paper actiu que pot tenir l'administració pública a l'hora de garantir els drets dels ciutadans. En el fons, per poder aplicar una bona part de les mesures proposades, el moviment 15-M requeriria la intervenció activa del personal que treballa a l'administració. Així, si el primer que pretenen és eliminar els privilegis de la classe política, necessitarien uns quants funcionaris que controlessin l'hipotètic absentisme dels diputats i en sancionessin la negligència. Algun funcionari els caldria, també, per cobrir una part de les feines que ara fan els càrrecs de lliure designació. I sense conyes, només una funció pública forta tindria la potestat d'establir el salari dels diferents representants electes i les dietes que els corresponen per poder exercir les seves funcions.
I si reforcéssim la posició dels funcionaris?
En contrast amb una iniciativa privada que postula, com si fos un axioma, que és més eficient que el sector públic, el moviment 15-M ha defensat uns serveis públics de qualitat, que requeririen probablement la contractació de més personal. Per poder suprimir despeses inútils a les administracions públiques i reforçar --no pas establir, perquè ja existeix-- un control independent dels pressupostos, caldran més funcionaris i amb més poder. Per no construir línies de tren insostenibles, quina idea podria ser millor que reforçar el poder dels funcionaris encarregats de planificar l'obra pública? Que volem que s'acabin les llistes d'espera, que disminueixin els alumnes per aula, que s'apliqui com voldríem la Llei de la dependència, que fins i tot augmenti el finançament públic de la recerca, caldran més funcionaris. Que toca expropiar habitatges en estoc, com ho podrem fer sense funcionaris? El moviment del 15-M només es planteja que s'ha d'aprimar una part específica de la funció pública estatal: els militars, amb una proposta final que, a diferència de les anteriors, no té subpunts; es titula, ras i curt, "Reducció de la despesa militar".
Per no confondre ningú, he de dir que em va semblar molt greu que el moviment 15-M propugnés bloquejar el Parlament de Catalunya en el debat del projecte de pressupostos 2011 --si bé és menys greu que l'incendi del Reichstag el 1933. Em sembla injust generalitzar contra tots els polítics les crítiques fonamentades que tots fem contra polítics determinats --com són exagerades les generalitzacions que a tot arreu es fan contra els funcionaris. El que crec és que ens convindria recuperar l'equilibri de poders entre el govern i els funcionaris. Una administració pública reforçada proporcionaria als ciutadans alguns avantatges objectius, amb el benentès que el polític, ciutadà electe, és qui ha de tenir la responsabilitat d'orientar les polítiques de l'administració:
- Visió a llarg termini, per la permanència del funcionari en el lloc --la majoria de les vegades, una qualitat que supera amb escreix la visió a curt termini i la capacitat efímera i transitòria del polític, supeditat a l'oportunisme partidista del moment
- Ofici i coneixement de la matèria i compromís, perquè ser funcionari és una professió --el polític potser no arribarà a patir les conseqüències d'una seva mala decisió, mentre que sí que pot acabar repercutint anys i panys en el funcionari i les seves funcions de gestió de la cosa pública
- Independència i prevalença del criteri tècnic i defensa de la transparència --davant dels interessos espuris dels lobbies que influeixen les decisions polítiques
- Més rigor pressupostari --als funcionaris no els cal guanyar vots amb mesures populistes que poden escanyar les finances públiques, i a la vegada tenen una alta consciència del bé comú
- Economia i eficiència --un funcionari ens surt més barat que un càrrec de lliure designació, i la participació dels funcionaris en les decisions diàries obliga els polítics a afrontar la realitat cara a cara, sense subterfugis, una realitat que els funcionaris acostumen a conèixer bé
